unanimitze

Català

Verb

unanimitze

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de unanimitzar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb unanimitzar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb unanimitzar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb unanimitzar

Variants

• [1] unanimitzo, unanimitzi, unanimitz
• [2] unanimitzi
• [3] unanimitzi
• [4] unanimitzi

Miscel·lània

• Síl·labes: u·na·ni·mit·ze (5)