Potser volíeu: unté


Català
modifica

Verb modifica

unte

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de untar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb untar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb untar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb untar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: un·te (2)
  • Anagrama: nuet