Català
Modifica

VerbModifica

un·tar trans., pron. ‎(pronominal untar-se)

  1. Estendre una substància més o menys tova sobre una altra, formant una capa uniforme.

TraduccionsModifica

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: unto, unta, untem

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /unˈtaɾ/, meridional \uŋˈtaɾ\
Americà: alt /unˈtaɾ/, baix \uŋˈtaɾ\, austral /unˈtaɾ/

VerbModifica

un·tar ‎(present unto, passat unté, futur untaré)

  1. untar

ConjugacióModifica