vénc

Potser volíeu: venc, venç

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈveŋk/
• Rimes: -eŋk

Verb

vénc

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de venir

Variants

• venc (ortografia del 2016)
• : L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.