Català
Modifica

Oriental: central /bəˈɫɛ/, balear /vəˈɫə/, /vəˈɫɛ/
Occidental: nord-occidental /baˈɫe/, valencià /vaˈɫeɾ/, /baˈɫeɾ/

VerbModifica

va·ler intr., trans., pron. ‎(pronominal valer-se)

  1. Atorgar valor o preu a alguna cosa.
  2. Tenir en compte la utilitat o aspectes positius d'una cosa o d'una persona.
  3. Ser capaç de fer coses sense l'ajut de ningú, generalment en referència a les activitats bàsiques per sobreviure: alimentar-se, vestir-se, etc.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: valc, val, valem

VariantsModifica

NotesModifica

Les formes valer i valdre estan molt distribuïdes en tot el domini, excepte en balear on només s’usa valer. En un registre formal es prefereix la forma etimològica valer. La forma valdre és la preferent en valencià i alguerès. La forma valguer, usada en català central i nord-occidental, es considera col·loquial.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: valer


Català antic
Modifica

NomModifica

valer m. ‎(plural valers)

  1. valor, vàlua

VerbModifica

valer

  1. valer

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica