Potser volíeu: viró


Català
Modifica

VerbModifica

viro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de virar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb virar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb virar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: vi·ro (2)
  • Anagrama: vori


Castellà
Modifica

VerbModifica

viro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb virar