Potser volíeu: viró

Català

modifica

viro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de virar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb virar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb virar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: vi·ro (2)
  • Anagrama: vori

Castellà

modifica

viro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb virar