Català

modifica

vitupere

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vituperar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vituperar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vituperar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vituperar.