voluta

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /buˈɫu.tə/, balear /vuˈɫu.tə/

Occidental: nord-occidental /boˈɫu.ta/, valencià /voˈɫu.ta/, /boˈɫu.ta/

• Rimes: -uta
• Etimologia: Del llatí voluta, participi de volvo.
• Anagrama: voltau

Nom

vo·lu·ta f. ‎(plural volutes)

1. Ornament en forma de cargol o espiral dels capitells jònics i compostos.
2. Per extensió, forma espiral (en un violí, en una bomba industrial, etc.)

• 

  Capitell jònic amb dues volutes [1]

• 

  Bomba centrífuga amb carcassa de voluta [2]

• 

  Voluta de l'extrem d'un instrument musical [2]

• 

  Closques de l'espècie Voluta musica

Traduccions

Ornament en forma d'espiral dels capitells

• Anglès: volute ^(en)
• Castellà: voluta ^(es)

• Llatí: voluta ^(la)

Forma espiral

• Castellà: voluta ^(es), espiral ^(es)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: /boˈlu.ta/

Americà: alt /boˈlu.t(a)/, baix /boˈlu.ta/

• Etimologia: Del llatí voluta, participi de volvo.

Nom

vo·lu·ta f. ‎(plural volutas)

1. voluta

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre voluta

Italià

Verb

voluta

1. participi passat femení singular de volere