vuitubre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: balear /vujˈtu.βɾə/
• Etimologia: Del català antic vuytubre, de huytubri, del llatí octōber amb vocalització de l’oclusiva inicial paral·lela a octō > vuit.

Nom

vuitubre m. ‎(plural vuitubres)

1. (antic, eivissenc) octubre

Miscel·lània

• Síl·labes: vui·tu·bre (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB