xiringuito

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʃi.ɾiŋˈɡi.tu/
	balear /ʃi.ɾiŋˈɡi.to/, /ʃi.ɾiŋˈɡi.tu/
Occidental:	/t͡ʃi.ɾiŋˈɡi.to/

• Rimes: -ito
• Etimologia: Del castellà chiringuito d’origen cubà, segle XX, diminutiu de chiringo ‎(«vas d’aiguardent») i per extensió «botiga de begudes al detall». Com a quiosc és usat a partir de l’èxit d’El Chiringuito del Portal de la Pau de Barcelona (1892), que es va estendre a altres establiments del litoral. L’adaptació en català es va popularitzar en les revistes satíriques El Papitu i L’Esquella de la Torratxa. El Chiringuito de Sitges s’anuncia com el més antic, però la denominació data de la reobertura en l’any 1944 quan el nom ja era popular en català. Vegeu també chiringuito.

Nom

xiringuito m. ‎(plural xiringuitos)

1. (castellanisme) guingueta

Miscel·lània

• Síl·labes: xi·rin·gui·to (4)

Vegeu també

• Obres de referència: ésAdir
• Revisió històrica d’El Chiringuito de Sitges, Beli Artigas Coll, Criticart, 30 agost 2020.