xurro

Català

Les comarques xurres

Un plat de xurros

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈʃu.ru/
	balear /ˈʃu.ro/, /ˈʃu.ru/
Occidental:	/ˈt͡ʃu.ro/

• Etimologia: D’origen ibèric relacionat amb el basc modern zuri ‎(«blanc») i el Túria conegut com el «riu blanc», usat com a gentilici de la vall alta del Túria, nom tradicional no documentat fins al segle XIX. Com a pasta gastronòmica és d’origen incert.

Adjectiu

xurro m. ‎(femení xurra, plural masculí xurros, plural femení xurres)

1. (col·loquial) Propi de la zona interior del País Valencià de parla castellana originalment aragonesa.

Traduccions

De l’interior del País Valencià

• Castellà: churro ^(es)

Nom

xurro m. ‎(plural xurros, femení xurra)

1. (invariable, col·loquial) Varietat del castellà, propi de la zona interior del País Valencià, de base aragonesa i influència del valencià.
2. (col·loquial) Natural de la zona interior del País Valencià de parla castellana.
3. (col·loquial) Persona tossuda.

Nom

xurro m. ‎(plural xurros)

1. Pasta de bunyol allargada i estriada que es talla en porcions.
2. (valencià) cavallfort

Traduccions

Pasta de bunyol

• Castellà: churro ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: xur·ro (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC