Resultats de la cerca

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: Del llatí abstinēre. abstenir-se pron. Privar-se d'alguna cosa. No voler participar en una decisió o en una votació...

Pronúncia(i): oriental /ə.təˈnir.sə/, occidental /a.teˈniɾ.se/ Rimes: -iɾse Etimologia: Del prefix a- i tenir, segle XIV. atenir-se intr. pron. Mantenir-se...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: Del llatí tribũĕre sibi ‎(«assignar-se, atorgar-se a si mateix la capacitat de fer quelcom»), segle XIII, format...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: Fals tall sil·làbic de penedir-se'n amb el pronom en proclític (te'n penediràs > t’empenediràs) i el mateix canvi...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: Del prefix a- i dir, segle XIX, calc del llatí addīcere ‎(literalment «dir el mateix»). adir-se pron. Concordar...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: Del prefix trans- i vestir, calc del francès travestir, de l’italià travestire. transvestir-se pron. Adoptar la...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: De pell i partir. pellpartir-se pron. pellobrir-se Tercera conjugació incoativa Formes compostes i perifràstiques...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: Del llatí insurgere. insurgir-se pron. Alçar-se contra l'ordre establert Tercera conjugació incoativa Formes compostes...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: Del llatí immiscēre, format pel prefix in- ‎(«a dins») i el verb mĭscēre ‎(«barrejar»), segle XV. immiscir-se pron...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: Del prefix em- i pec, segle XV. empegueir-se pron. (antic) torbar-se (antic, mallorquí, menorquí) avergonyir-se...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: Incerta, aparentment relacionat amb el francès antic morfir ‎(«pansir») i l’italià morfire ‎(«menjar»), potser d’un...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: Del prefix a- i garba. agarbir-se pron. abraonar-se agarbonar-se Tercera conjugació incoativa Formes compostes i...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: Probablement d'una barreja entre ajupir-se i humelir, forma antiga de humiliar. agemolir-se pron. (antic) Arrupir-se...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: Del castellà arrepentirse, segle XIX. arrepentir-se intr., pron. (castellanisme) penedir-se «Moltes vegades s'arrepenteix...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: Del prefix a- i moix. amoixir-se pron. Tornar-se moixa una fruita. Tercera conjugació incoativa Formes compostes...

Pronúncia(i): oriental /ˌaw.tu.ðəs.tɾuˈir.sə/, occidental /ˌaw.to.ðes.tɾuˈir.se/ Rimes: -iɾse Etimologia: Del prefix auto- i destruir. autodestruir-se pron...

Pronúncia(i): oriental /tuˈlir.sə/, occidental /toˈliɾ.se/ Rimes: -iɾse Etimologia: De toldre per canvi de conjugació. tolir-se pron. Llevar alguna malaltia...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: De pell i obrir, segle XX. pellobrir-se pron. Obrir-se la pell de la fruita. Tercera conjugació pura amb algunes...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: De abolir. balir-se pron. Corcar-se la fusta. Tercera conjugació incoativa Formes compostes i perifràstiques Paradigmes...

Pronúncia(i): Rimes: -iɾse Etimologia: Variant de envanir-se, probablement influïda pel prefix de-, segle XIX. devanir-se intr. pron. (central) envanir-se...