Català
modifica

  • Pronúncia(i): (adjectiu) oriental /ər.ti.kuˈɫar/, occidental /aɾ.ti.kuˈɫaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  /ər.ti.kuˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /ar.ti.kuˈɫa/
valencià /aɾ.ti.kuˈɫaɾ/, /aɾ.ti.kuˈɫa/

Adjectiu modifica

articular inv. ‎(plural articulars)

  1. Que està relacionat amb les articulacions, tant les anatòmiques com les mecàniques.

Traduccions modifica

Verb modifica

articular trans., pron. ‎(pronominal articular-se)

  1. Crear algun lligam entre dos elements d'un conjunt, en especial quan no és un lligam rígid.
  2. (pronominal) Crear-se algun lligam entre dos elements d'un conjunt. En especial quan no es un lligam rígid.
    El martell i l'enclusa són dos ossos de l'orella mitjana que s'articulen junts.
  3. (mecànica) Crear muntatges amb articulacions.
  4. Els animals i en especial les persones, fer sons amb la boca, les cordes vocals i altres parts relacionades.
  5. Fer una pronúncia nítida de les paraules.
  6. (música) Fer sonar els instruments d'una manera nítida.
  7. (música) Fer els lligams necessaris entre sons d'un fragment musical.
  8. (dret) Concretar normes, lleis, etc. en articles diferents.
  9. (dret) Fer una proposta dels articles amb què cal tractar als testimonis.
  10. (dret) Fer una proposta d'una actuació per culpa d'un fet sobrevingut la qual, si s'accepta, atura la resta del judici fins que no es resolgui.
  11. Parlar amb un cert nervi, sovint en forma de discussió.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: articulo, articula, articulem

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: ar·ti·cu·lar (4)
  • Anagrama: cartulari

Vegeu també modifica


Castellà
modifica

Peninsular: /aɾ.ti.kuˈlaɾ/
Americà: alt /aɾ.t(i).kuˈlaɾ/, baix /aɾ.ti.kuˈlaɾ/

Adjectiu modifica

articular inv. ‎(plural articulares)

  1. articular

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: ar·ti·cu·lar (4)