Català
modifica

Oriental:  central /bə.ɾəˈʎa/, balear /bə.ɾəˈja/
Occidental:  nord-occidental /ba.ɾaˈʎa/
valencià /ba.ɾaˈʎaɾ/, /ba.ɾaˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: barallà
  • Etimologia: D'origen incert, potser d'una forma llatina *baraliare d’origen preromànic indoeuropeu *baral ‎(«tallar, fregar»), segle XIII. Cognat del castellà barajar i del portuguès baralhar.

Verb modifica

barallar trans., pron. ‎(pronominal barallar-se)

  1. Fer renyir dues persones.
  2. (pronominal) Manifestar agressivament el desacord amb una altra persona.
  3. (castellanisme) escartejar

Variants modifica

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: barallo, baralla, barallem

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: ba·ra·llar (3)

Vegeu també modifica