sang

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈsaŋ/ⓘ, balear /ˈsaŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈsaŋ/
	valencià /ˈsaŋk/, /ˈsaŋ/

• Rimes: -aŋk
• Etimologia: Del llatí sanguis, segle XII.

Nom

sang f. ‎(plural sangs)

1. Líquid que circula per les venes i artèries.

Derivats

sagnar, sagnia, sangonejar, sangonera, sanguejar, sanguificar, sanguinari, sanguini, sanguinolent

Compostos i expressions

• Fer-se mala sang: patir abans d'hora, molestar-se.
• De sang blava: noble.
• Vessar sang: ferir o rebre una ferida per la qual es perd sang o, en general, matar.
• A sang i fetge: violència ferotge contra persones.
• esclata-sang

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Blut ^(de) n.
• Amazic marroquí: ⵉⴷⴰⵎⵎⵏ ^(zgh) ‎(idammn)
• Anglès: blood ^(en)
• Castellà: sangre ^(es) f.
• Danès: blod ^(da) n.
• Eslovac: krv ^(sk) m.
• Eslovè: kri ^(sl) f.
• Esperanto: sango ^(eo)
• Francès: sang ^(fr) m.
• Friülà: sanc ^(fur) m.
• Gallec: sangue ^(gl) m.
• Grec: αίμα ^(el) n. ‎(ema)
• Grec antic: αἷμα ^(grc) n. ‎(haîma)
• Indonesi: darah ^(id)
• Italià: sangue ^(it) m.
• Japonès: 血 ^(ja)
• Llatí: sanguis ^(la) m.
• Neerlandès: bloed ^(nl) n.
• Noruec: blod ^(no)
• Occità: sang ^(oc) m. f.
• Piemontès: sangh ^(pms) m.
• Polonès: krew ^(pl) m.
• Portuguès: sangue ^(pt) m.
• Quítxua: yawar ^(qu)
• Retoromànic: sang ^(rm) m.
• Romanès: sânge ^(ro) n.
• Romaní: rat ^(rom) m.
• Rus: кровь ^(ru) f. ‎(krov)
• Sard: sàmbani ^(sc)
• Suec: blod ^(sv) n.
• Txec: krev ^(cs) f.
• Vilamovià: błüt ^(wym) n.
• Xinès: 血 ^(zh) ‎(xuè)

Miscel·lània

• Anagrama: sagn

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Alemany

• Pronúncia: àudio ^ⓘ

Verb

sang

1. primera persona singular (ich) del passat de singen ‎(«vaig cantar»)
2. tercera persona singular (er, sie, es) del passat de singen ‎(«va cantar, cantà»)

Anglès

• Pronúncia: /sæŋ/ àudio (EUA) ^ⓘ

Verb

sang

1. passat simple de sing

Danès

• Pronúncia: àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del nòrdic antic sǫngr.

Nom

sang

1. cançó

Declinació

Declinació de sang

Gènere comú	Singular		Plural
	Indefinit	Definit	Indefinit	Definit
Nominatiu	sang	sangen	sange	sangene
Genitiu	sangs	sangens	sanges	sangenes

Verb

sang

1. passat de synge ‎(«cantar»)

Francès

• Pronúncia: àudio ^ⓘ
• Etimologia: (pendent)

Nom

sang m. ‎(plural sangs)

1. sang

Noruec

Nom

sang

1. cançó

Verb

sang

1. passat de synge ‎(«cantar»)

Occità

Nom

sang m. ‎(plural sangs)

1. sang (persones)
2. raça, família

Compostos i expressions

• Sang arterial = sang arterial
• Sang venós = sang venosa
• Balhar son sang per la patria = donar la sang per la pàtria
• A pas ges de sang dins las venas = no tenir sang a les venes
• Aquò me fa bolir lo sang = fer bullir la sang
• La votz del sang = l'esperit de família

Nom

sang f. ‎(plural sangs)

1. sang (animals)