Potser volíeu: aïnà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /əˈi.nə/, occidental /aˈi.na/
  • Rimes: -ina
  • Etimologia: Del català antic aïna ‎(«eina»).

aïna f. ‎(plural aïnes)

  1. (dialectal) utensili
  2. (alguerès) bocí

aïna

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de aïnar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb aïnar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·ï·na (3)
  • Anagrama: naia

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

aïna f. ‎(plural aïnas o aïnes)

  1. oportunitat
    «E occiren los be cinc cents cavalls, per ço com no havien ayna de recollir» (Crònica de Bernat Desclot)
  2. eina

Variants

modifica
  • ahina, ayna

Vegeu també

modifica