abanderar


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /ə.βən.dəˈɾa/
Occidental: nord-occidental /a.βan.deˈɾa/, valencià /a.βan.deˈɾaɾ/

VerbModifica

a·ban·de·rar trans.

  1. Proveir de bandera un lloc, una organització, etc.
  2. Proveir una nau dels documents competents per autoritzar la seva bandera.
  3. Acollir-se una nau a les condicions i normatives d'un país, entre les quals cal destacar l'obligatorietat de pagar impostos a aquest país i la de dur la seva bandera.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: abandero, abandera, abanderem
Vocal rizotònica: /e/

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \a.βan.deˈɾaɾ\, meridional \a.βaŋ.deˈɾaɾ\
Americà: alt /a.ban.deˈɾaɾ/, baix \a.βaŋ.deˈɾaɾ\, austral \a.βan.deˈɾaɾ\

VerbModifica

a·ban·de·rar ‎(present abandero, passat abanderé, futur abanderaré)

  1. abanderar

ConjugacióModifica