afano

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈfa.nu/, occidental /aˈfa.no/
• Rimes: -ano

Verb

afano

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afanar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb afanar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb afanar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fa·no (3)
• Anagrames: afona, afonà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈfa.no/
• Rimes: -ano

Verb

afano

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb afanar