Català
Modifica

VerbModifica

a·fa·no

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afanar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb afanar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb afanar


Castellà
Modifica

VerbModifica

a·fa·no

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb afanar