Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /əˈfɛ.ru/, occidental /aˈfɛ.ro/
  • Rimes: -ɛro

aferro

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aferrar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb aferrar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb aferrar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·fer·ro (3)
  • Anagrama: aforre

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /aˈfe.ro/
  • Rimes: -ero

aferro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb aferrar