Potser volíeu: agrupé

Català

modifica
  • Pronúncia(i): occidental /aˈɣɾu.pe/

agrupe

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de agrupar.
    [jo] agrupo, agrupe, agrup o agrupi.
  2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb agrupar.
    [Que jo] agrupi o agrupe.
  3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb agrupar.
    [Que ell/ella/vostè] agrupi o agrupe.
  4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb agrupar.
    Agrupi o agrupe [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·gru·pe (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aegpru)
  • Anagrames: pàguer, pregau

Castellà

modifica
Peninsular: \aˈɣɾu.pe\
Americà: alt /aˈɡɾu.p(e)/, baix \aˈɣɾu.pe\

agrupe

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb agrupar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb agrupar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb agrupar

Portuguès

modifica

agrupe

  1. primera persona singular (eu) del present de subjuntiu de agrupar
  2. tercera persona singular (ele, ela, você) del present de subjuntiu de agrupar
  3. tercera persona singular (ele, ela, você) de l'imperatiu de agrupar