ambulo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /əmˈbu.ɫu/, occidental /amˈbu.ɫo/
• Rimes: -ulo

Verb

ambulo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ambular.

Miscel·lània

• Síl·labes: am·bu·lo (3)
• Heterograma de 6 lletres (ablmou)
• Anagrama: moblau

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈam.bʊ.loː/
• Etimologia: De ambi- i el verb perdut *alō ‎(«caminar, anar d'un lloc a un altre»), cognat del grec antic ἄλη ‎(álē, «vagar, errar») i ἀλύω ‎(alýō, «voltar pel cap una idea»).

Verb

ambulō ‎(1a present^?), ambulās ‎(2a present), ambulāre ‎(infinitiu), ambulāvī ‎(perfet), ambulātum ‎(supí)

1. traslladar-se, anar, venir, avançar

   «Eo modo Caesar ambulat, ut...» (Ciceró, Epistulae ad Atticum VIII, 14)

   I de tal manera avança Cèsar que...

2. passejar, jo passejo, caminar, jo camino

   Ambulare in sole.

   Passejar pel sol.

3. travessar, jo travesso; navegar, jo navego

   «Cum Xerxes tantis classibus tantisque copiis maria ambulavisset terramque navigāsset.» (Ciceró, De Finibus Bonorum et Malorum II, 34)

   Ja que Xerxes, havia travessat tants de mars i terres.

4. seguir els designis de Déu (a la Bíblia, traducció de περιπατέω ‎(peripatéō))

   «Ambulavit Henoch cum Deo.» (Vulgata: Gènesi V, 22)

   Henoc va seguir els designis de Déu

Sinònims

• cēdō, eō, vādō

Derivats

abambulō adambulō ambulācrum ambulātiō

ambulātor ambulātūra ambulātus circumambulō

coambulō deambulō inambulō obambulō

perambulō praeambulō redambulō superambulō

Relacionats

• ambiō
• ambulātilis
• ambulātiuncula
• ambulātōrius
• ambulātrīx