Català

modifica
Oriental:  balear /ə.moˈin/, /ə.muˈin/
alguerès /a.muˈin/

amoín

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amoïnar
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] amoïno, amoïne, amoín o amoïni.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amoïnar
    [Que jo] amoín, forma antiga per [que jo] amoïni o amoïne.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amoïnar
    [Que ell/ella/vostè] amoín, forma antiga per [que ell/ella/vostè] amoïni o amoïne.

Miscel·lània

modifica