amoín

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	balear /ə.moˈin/, /ə.muˈin/
	alguerès /a.muˈin/

• Rimes: -in

Verb

amoín

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amoïnar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] amoïno, amoïne, amoín o amoïni.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amoïnar.

   [Que jo] amoín, forma antiga per [que jo] amoïni o amoïne.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amoïnar.

   [Que ell/ella/vostè] amoín, forma antiga per [que ell/ella/vostè] amoïni o amoïne.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·ín (3)
• Anagrames: amino, animo, manoi, nomia