Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ə.muˈi.nu/, occidental /a.moˈi.no/
  • Rimes: -ino

amoïno

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amoïnar.
    [Jo] amoïno, amoïne, amoín o amoïni.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amoïnar.
    [Que jo] amoïno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] amoïni o amoïne.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amoïnar.
    [Que ell/ella/vostè] amoïno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] amoïni o amoïne.