assone
CatalàModifica
VerbModifica
assone
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de assonar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb assonar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb assonar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb assonar
ItaliàModifica
- Pronúncia(i): /asˈsoː.ne/
NomModifica
assone m. (plural assoni)
- (anatomia) axó
SinònimsModifica
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: as·só·ne (3)