augure

Potser volíeu: auguré

Català

Verb

augure

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de augurar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb augurar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb augurar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb augurar

Miscel·lània

• Síl·labes: au·gu·re (3)
• Anagrames: Auguer, Guerau, ragueu

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaw.ɡʊ.rɛ/

Nom

augure

1. ablatiu singular de augur