Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /bə.ɾəˈʎa/
Occidental: nord-occidental /ba.ɾaˈʎa/, valencià /ba.ɾaˈʎaɾ/
Informal: balear /bə.ɾəˈja/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: barallà
  • Etimologia: D'origen incert, potser d'una forma llatina *baraliare d’origen preromànic indoeuropeu *baral ‎(«tallar, fregar»), segle XIII. Cognat del castellà barajar i del portuguès baralhar.

VerbModifica

ba·ra·llar trans., pron. ‎(pronominal barallar-se)

  1. Fer renyir dues persones.
  2. (pronominal) Manifestar agressivament el desacord amb una altra persona.
  3. (castellanisme) escartejar

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: barallo, baralla, barallem

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica