bes
CatalàModifica
|
(fitxer) |
NomModifica
bes m. (plural besos)
DerivatsModifica
NotesModifica
És la forma tradicional en tot l’àmbit lingüístic, substituïda a Catalunya per petó.
NomModifica
bes m. (plural bessos)
- (nàutica) ves
NomModifica
bes f. pl.
- forma plural de be
VerbModifica
bes
Vegeu tambéModifica
Català anticModifica
NomModifica
bes m. (plural bes o beses o besos)
SinònimsModifica
VerbModifica
bes
- primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de cantar
- Serets reyna et porets çiure en lo siti de la reyna vostra sor. E d’açò us fas sagrament e us en bes en la bocha. (Muntaner, Crònica)
- primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de cantar
- tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de cantar
- tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de cantar
Vegeu tambéModifica
- Obres de referència: CIVAL
CastellàModifica
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈbes/, meridional /ˈbeh/
- Americà: alt /ˈbes/, baix /ˈbeh/, austral /ˈbes/
NomModifica
bes f. pl.
- forma plural de be