Potser volíeu: bes-, Bes, bés


Català
Modifica

  • Àudio:
(fitxer)

NomModifica

bes m. ‎(plural besos)

  1. petó

DerivatsModifica

NotesModifica

És la forma tradicional en tot l’àmbit lingüístic, substituïda a Catalunya per petó.

NomModifica

bes m. ‎(plural bessos)

  1. (nàutica) ves

NomModifica

bes f. pl.

  1. forma plural de be

VerbModifica

bes

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de besar

Vegeu tambéModifica


Català medieval
Modifica

NomModifica

bes m. ‎(plural bes o beses o besos)

  1. bes, petó

SinònimsModifica

VerbModifica

bes

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de cantar
    Serets reyna et porets çiure en lo siti de la reyna vostra sor. E d’açò us fas sagrament e us en bes en la bocha. (Muntaner, Crònica)
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de cantar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de cantar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de cantar

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: CIVAL


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /ˈbes/, meridional /ˈbeh/
Americà: alt /ˈbes/, baix /ˈbeh/, austral /ˈbes/

NomModifica

bes f. pl.

  1. forma plural de be