Potser volíeu: vés


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈbes/, balear /ˈves/
Occidental: nord-occidental /ˈbes/, valencià /ˈves/, /ˈbes/
  • Rimes: -es
  • Homòfons: bes, vés
  • Etimologia: Interjecció: imperatiu del verb veure.

InterjeccióModifica

ves

  1. Exclamació d’estranyesa.
    Ves qui ho havia de dir.

VariantsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

ves f. pl.

  1. forma plural de ve

VerbModifica

ves ‎(infinitiu veure)

  1. (balear) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb veure
  2. (balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb veure
  3. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb veure

VerbModifica

ves ‎(infinitiu anar)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de vés

VerbModifica

ves ‎(infinitiu vessar)

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vessar

VerbModifica

ves ‎(infinitiu vesar)

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vesar

Vegeu tambéModifica

Obres de referència: GDLC, DCVB, Optimot


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /ˈbes/, meridional /ˈbeh/
Americà: alt /ˈbes/, baix /ˈbeh/, austral /ˈbes/

NomModifica

ves f. pl.

  1. forma plural de ve