ves

Potser volíeu: vés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom, anar, vessar)

Oriental:	central /ˈbes/ⓘ, balear /ˈves/
Occidental:	nord-occidental /ˈbes/
	valencià /ˈves/, /ˈbes/

• Rimes: -es

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (interjecció, veure, vesar)

Oriental:	central /ˈbɛs/
	balear /ˈvəs/, /ˈvɛs/
Occidental:	nord-occidental /ˈbes/
	valencià /ˈves/, /ˈbes/

• Rimes: -ɛs
• Homòfons: beç, bes, vés
• Etimologia: Nom: del llatí versus ‎(«girat»), segle XVI. Doblet de vers ‎(preposició).
• Etimologia: Interjecció: del català antic veies ‎(«veges, ves»), imperatiu de veure.

Nom

ves m. ‎(plural vessos)

1. (nàutica) Tros de tela cosit amb altres trossos formant una vela.

Variants

• bes

Traduccions

Tros de tela de vela

• Francès: toile ^(fr) f.

Interjecció

ves

1. Exclamació d’estranyesa.

   Ves qui ho havia de dir.

Variants

• ves per on

Traduccions

Exclamació d’estranyesa

• Castellà: vaya ^(es), mira ^(es)
• Francès: tu vois ^(fr)

Nom

ves f. pl.

1. forma plural de ve

Verb

ves ‎(infinitiu anar)

1. (ortografia del 2016) forma alternativa de vés

Verb

ves ‎(infinitiu veure)

1. (balear) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb veure
2. (balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb veure
3. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb veure

Verb

ves ‎(infinitiu vessar)

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vessar

Verb

ves ‎(infinitiu vesar)

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vesar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbes/, meridional /ˈbeh/

Americà: alt /ˈbes/, baix /ˈbeh/, austral /ˈbes/

• Rimes: -es
• Homòfon: bes

Nom

ves f. pl.

1. forma plural de ve

Verb

ves

1. segona persona del singular (tú, vos) del present d’indicatiu del verb ver

Miscel·lània

• Síl·labes: 1