ves

Potser volíeu: vés

Català

• Pronúncia: (veure, vesar)

Oriental: central /ˈbɛs/, balear /ˈvəs/, /ˈvɛs/

Occidental: nord-occidental /ˈbes/, valencià /ˈves/, /ˈbes/

• Rimes: -ɛs

• Pronúncia: (anar, vessar, nom)

Oriental: central /ˈbes/, balear /ˈves/

Occidental: nord-occidental /ˈbes/, valencià /ˈves/, /ˈbes/

• Rimes: -es
• Homòfons: beç, bes, vés
• Etimologia: Interjecció: imperatiu del verb veure.

Interjecció

ves

1. Exclamació d’estranyesa.

   Ves qui ho havia de dir.

Variants

• ves per on

Traduccions

Traduccions: ves

• Castellà: vaya ^(es), mira ^(es)

Nom

ves f. pl.

1. forma plural de ve

Verb

ves ‎(infinitiu veure)

1. (balear) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb veure
2. (balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb veure
3. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb veure

Verb

ves ‎(infinitiu anar)

1. (ortografia del 2016) forma alternativa de vés

Verb

ves ‎(infinitiu vessar)

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vessar

Verb

ves ‎(infinitiu vesar)

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vesar

Vegeu també

Obres de referència: GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional /ˈbes/, meridional /ˈbeh/

Americà: alt /ˈbes/, baix /ˈbeh/, austral /ˈbes/

• Homòfon: bes

Nom

ves f. pl.

1. forma plural de ve