Potser volíeu: Mira, mirà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmi.ɾə/, occidental /ˈmi.ɾa/
  • Rimes: -iɾa
  • Etimologia: De mirar.

NomModifica

mira f. ‎(plural mires)

  1. Acció de dirigir la mirada a una cosa.
  2. (normalment en plural) Intencions.
  3. Peça d'un arma de foc que serveix per a afinar la punteria.

TraduccionsModifica

VerbModifica

mira

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mirar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mirar

VariantsModifica

  • (imperatiu, col·loquial, emfàtic) ma
  • (imperatiu, col·loquial, seguit de pronoms) mi

Miscel·làniaModifica


Català antic
Modifica

VerbModifica

mira

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de mirar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mirar


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈmi.ɾa/
  • Rimes: -iɾa
  • Etimologia: Deverbal de mirar.

NomModifica

mira f. ‎(plural miras)

  1. mira

DerivatsModifica

VerbModifica

mira

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb mirar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb mirar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mira


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈmiː.raː/, /ˈmiː.ra/

AdjectiuModifica

mīrā

  1. ablatiu femení singular de mīrus

mīra

  1. nominatiu femení singular de mīrus
  2. nominatiu neutre plural de mīrus
  3. vocatiu femení singular de mīrus
  4. vocatiu neutre plural de mīrus
  5. acusatiu neutre plural de mīrus