mira

Potser volíeu: Mira, mirà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmi.ɾə/, occidental /ˈmi.ɾa/
• Rimes: -iɾa
• Etimologia: De mirar.

Nom

mira f. ‎(plural mires)

1. Acció de dirigir la mirada a una cosa.
2. (normalment en plural) Intencions.
3. Peça d'un arma de foc que serveix per a afinar la punteria.

Traduccions

acció de dirigir la mirada

peça per a afinar la punteria

• Castellà: mira ^(es) f.

Verb

mira

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mirar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mirar

Variants

• (imperatiu, col·loquial, emfàtic) ma
• (imperatiu, col·loquial, seguit de pronoms) mi

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ra (2)
• Anagrames: armi, armí, Irma, marí, raïm, rami, rima

Català antic

Verb

mira

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de mirar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mirar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmi.ɾa/
• Rimes: -iɾa
• Etimologia: Deverbal de mirar.

Nom

mira f. ‎(plural miras)

1. mira

Derivats

• mirilla

Verb

mira

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb mirar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb mirar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ra (2)
• Anagrames: amir, mari, miar, rima, rimá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mira

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmiː.raː/, /ˈmiː.ra/

Adjectiu

mīrā

1. ablatiu femení singular de mīrus

mīra

1. nominatiu femení singular de mīrus
2. nominatiu neutre plural de mīrus
3. vocatiu femení singular de mīrus
4. vocatiu neutre plural de mīrus
5. acusatiu neutre plural de mīrus