Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈbɫaz.mə/, occidental /ˈbɫaz.me/
  • Rimes: -azme
  • Etimologia: De blasmar, segle XIV.

blasme m. ‎(plural blasmes)

  1. Acció o efecte de blasmar: crítica, censura, desaprovació, vituperi, reprotxe.

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

blasme

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de blasmar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb blasmar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb blasmar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb blasmar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica