vituperi

Potser volíeu: vituperí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.tuˈpɛ.ɾi/, balear /vi.tuˈpɛ.ɾi/
Occidental:	nord-occidental /bi.tuˈpɛ.ɾi/
	valencià /vi.tuˈpɛ.ɾi/, /bi.tuˈpɛ.ɾi/

• Rimes: -ɛɾi
• Etimologia: Del llatí vituperium, de vituperō ‎(«blasmar»), segle XIV. Doblet de jutipiri i de putiferi.

Nom

vituperi m. ‎(plural vituperis)

1. blasme

Verb

vituperi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vituperar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vituperar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vituperar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vituperar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·tu·pe·ri (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC