brun
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brunir.
- (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brunir.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brunir.
- Etimologia: Potser del català bru.
brun
- bru