Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /kəˈβaɫ/, occidental /kaˈβaɫ/
  • Rimes: -al
  • Etimologia: Del llatí vulgar *capalis, segle XI, del clàssic capitalis, doblet de capital i cabdal.

NomModifica

cabal m. ‎(plural cabals)

  1. Hisenda, béns de qualsevol espècie.
  2. La hisenda o capital que el pare o el senyor permet al fill o a l'esclau per a son ús i comerç.
  3. Quantitat de fluid que travessa una secció donada en un cert temps.

Compostos i expressionsModifica

  • Fer cabal d'algú: fer cas d'algú.
  • Fer cabal d'alguna cosa: apreciar-la, estimar-la, fer-ne cas.
  • Poc cabal, mala ventura: refrany aplicat a la persona que tot i tenir poc, experimenta una pèrdua o desgràcia.
  • Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu: refrany que aconsella que es paguin amb promptitud els deutes per l'avantatge que en si porta posar-se al corrent.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

cabal inv. ‎(plural cabals)

  1. Ajustat a pes o mida; perfecte, complert.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \kaˈβal\
Americà: alt /k(a)ˈbal/, baix \kaˈβal\

AdjectiuModifica

cabal inv. ‎(plural cabales)

  1. cabal (ajustat a pes o mida).

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ca·bal (2)