Potser volíeu: callà, callá, cal·la

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈka.ʎə/, occidental /ˈka.ʎa/
  • Rimes: -aʎa

Interjecció

modifica

calla

  1. Usat per cridar l’atenció sobre un pensament sobtat.
    «L'Anna també ha après quan pot deixar de dir què pensa, perquè el Nel hi fa la resta: —Aaah, calla, que ja ho tinc.» (Marta Rojals, L’altra, 2014)
    «Quan he conegut el desenllaç i he llegit la nota del Comitè Central rubricada per tu mateix, he pensat; calla, si el camarada suprem ha impartit justícia en aquest rebombori, bé pot donar-te un cop de mà.» (Ramon Solsona, Disset pianos, 2019)

Traduccions

modifica

calla

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de callar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb callar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ca·lla (2)

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /ˈka.ʎa/, meridional /ˈka.ʝa/
Americà: /ˈka.ʝa/, austral \ˈka.ʒa\

calla

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb callar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb callar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica