caragirar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˌka.ɾə.ʒiˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /ˌka.ɾa.ʒiˈɾa/
	valencià /ˌka.ɾa.d͡ʒiˈɾaɾ/, /ˌka.ɾa.d͡ʒiˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: caragirà
• Etimologia: De cara i girar.

Verb

caragirar trans., pron. ‎(pronominal caragirar-se)

1. Fer canviar de manera de pensar, d'idea.
2. (pronominal) Canviar d’idea, trencar una promesa o una relació.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	caragirar			haver caragirat
gerundi	caragirant			havent caragirat
participi	caragirat, caragirada, caragirats, caragirades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	caragiro	caragires	caragira	caragirem	caragireu	caragiren
	caragiri						sept
imperfet	caragirava	caragiraves	caragirava	caragiràvem	caragiràveu	caragiraven
passat simple	caragirí	caragirares	caragirà	caragiràrem	caragiràreu	caragiraren
futur	caragiraré	caragiraràs	caragirarà	caragirarem	caragirareu	caragiraran
condicional	caragiraria	caragiraries	caragiraria	caragiraríem	caragiraríeu	caragirarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	caragiri	caragiris	caragiri	caragirem	caragireu	caragirin
imperfet	caragirés	caragiressis	caragirés	caragiréssim	caragiréssiu	caragiressin
		caragiresses		caragiréssem	caragirésseu	caragiressen
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	caragira	caragiri	caragirem	caragireu	caragirin

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... caragirat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... caragirar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... caragirat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... caragirat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... caragirat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... caragirat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... caragirar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... caragirat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... caragirat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... caragirat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: caragiro, caragira, caragirem

Sinònims

• capgirar

Traduccions

Fer canviar d’idea

• Anglès: turn someone's head ^(en), change someone's mind ^(en)
• Castellà: hacer cambiar de idea ^(es)
• Francès: faire changer d'avis ^(fr)

Canviar d’idea

• Anglès: change one's mind ^(en), turn around ^(en)
• Castellà: cambiar de idea ^(es)
• Francès: se raviser ^(fr), changer d'avis ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ra·gi·rar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot