castellanus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kas.tɛlˈlaː.nʊs/
• Etimologia: De castellum i el sufix -ānus.

Adjectiu

castellānus m., castellāna f., castellānum n.

1. castlà, castellà

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	castellānus	castellāna	castellānum		castellānī	castellānae	castellāna
Vocatiu	castellāne	castellāna	castellānum		castellānī	castellānae	castellāna
Acusatiu	castellānum	castellānam	castellānum		castellānōs	castellānās	castellāna
Genitiu	castellānī	castellānae	castellānī		castellānōrum	castellānārum	castellānōrum
Datiu	castellānō	castellānae	castellānō		castellānīs
Ablatiu	castellānō	castellānā	castellānō		castellānīs

Nom

castellānī m. pl. ‎(genitiu castellānōrum)

1. guarnició d’un castell

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	-	castellānī
Vocatiu	-	castellānī
Acusatiu	-	castellānōs
Genitiu	-	castellānōrum
Datiu	-	castellānīs
Ablatiu	-	castellānīs

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «castellanus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.