Potser volíeu: cito-, citò


Català
Modifica

VerbModifica

ci·to

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de citar
    [Jo] cito, cite, cit o citi.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb citar
    [Que jo] cito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] citi o cite.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb citar
    [Que ell/ella/vostè] cito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] citi o cite.


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: /ˈθi.to/
Americà: alt /ˈsi.t(o)/, baix /ˈsi.to/

VerbModifica

ci·to

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb citar


Italià
Modifica

VerbModifica

cito

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de citare


Llatí
Modifica

VerbModifica

citō ‎(1a present?), citās ‎(2a present), citāre ‎(infinitiu), citāvī ‎(perfet), citātum ‎(supí)

  1. citar, jo cito
  2. cridar, invocar, jo invoco
  3. causar moviment, canvis

DerivatsModifica

AdverbiModifica

cito ‎(comparatiu citius, superlatiu citissimē)

  1. ràpidament