claudicar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /kɫəw.ðiˈka/

Occidental: nord-occidental /kɫaw.ðiˈka/, valencià /kɫaw.ðiˈkaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: claudicà
• Etimologia: Del llatí claudicare, segle XIX.

Verb

claudicar intr.

1. Deixar de resistir, cedir.
2. (arcaisme) Coixejar, caminar defectuosament o desarreglada.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	claudicar			haver claudicat
gerundi	claudicant			havent claudicat
participi	claudicat, claudicada, claudicats, claudicades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	claudico	claudiques	claudica	claudiquem	claudiqueu	claudiquen
	claudique						val
	claudiqui						sept
	claudic			claudicam	claudicau		bal
imperfet	claudicava	claudicaves	claudicava	claudicàvem	claudicàveu	claudicaven
passat simple	claudiquí	claudicares	claudicà	claudicàrem	claudicàreu	claudicaren
futur	claudicaré	claudicaràs	claudicarà	claudicarem	claudicareu	claudicaran
condicional	claudicaria	claudicaries	claudicaria	claudicaríem	claudicaríeu	claudicarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	claudiqui	claudiquis	claudiqui	claudiquem	claudiqueu	claudiquin
	claudique	claudiques	claudique			claudiquen	occ, bal
imperfet	claudiqués	claudiquessis	claudiqués	claudiquéssim	claudiquéssiu	claudiquessin
		claudiquesses		claudiquéssem	claudiquésseu	claudiquessen
	claudicàs	claudicassis	claudicàs	claudicàssim	claudicàssiu	claudicassin	bal
		claudicasses		claudicàssem	claudicàsseu	claudicassen	val, bal (1)
	claudicara	claudicares	claudicara	claudicàrem	claudicàreu	claudicaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	claudica	claudiqui	claudiquem	claudiqueu	claudiquin
	–				claudicau		bal
	–		claudique			claudiquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				claudicàvom	claudicavo		centr, n-occ
	claudicavi						sept
	claudicaia	claudicaies	claudicaia	claudicàiem	claudicaieu	claudicaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	claudico	claudicos	claudico	claudiqueguem	claudiquegueu		n-occ
imperfet	claudiquessi						sept
	claudiquessa						centr, n-occ
	claudiqueguessa	claudiqueguesses	claudiquegués	claudiqueguéssom	claudiqueguéssou	claudiqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...claudicat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...claudicar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...claudicat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...claudicat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...claudicat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...claudicat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...claudicar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...claudicat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...claudicat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...claudicat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: claudico, claudica, claudiquem

Traduccions

Deixar de resistir, cedir

• Castellà: claudicar ^(es)

Coixejar

• Castellà: claudicar ^(es)
• Francès: boiter ^(fr), clocher ^(fr)

• Italià: zoppicare ^(it)
• Llatí: claudicare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: clau·di·car (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. p. 369.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \klau.ðiˈkaɾ\

Americà: alt /klau.diˈkaɾ/, baix \klau.ðiˈkaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí claudicare.

Verb

claudicar intr. ‎(present claudico, passat claudiqué, futur claudicaré)

1. claudicar

Miscel·lània

• Síl·labes: clau·di·car (3)