combino

Català

Verb

combino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de combinar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb combinar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb combinar.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔm.bɪ.noː/
• Etimologia: Del prefix com- i bīnī.

Verb

combīnō ‎(1a present^?), combīnās ‎(2a present), combīnāre ‎(infinitiu), combīnāvī ‎(perfet), combīnātum ‎(supí)

1. combinar, jo combino
2. aparellar, jo aparello

Derivats

• combīnātus
• combīnātiō