Potser volíeu: critiqué

Català

modifica
  • Pronúncia(i): occidental /kɾiˈti.ke/
  • Rimes: -ike

critique

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de criticar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb criticar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb criticar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb criticar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: cri·ti·que (3)

Castellà

modifica
Peninsular: /kɾiˈti.ke/
Americà: alt /k(ɾi)ˈti.ke/, baix /kɾiˈti.ke/

critique

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb criticar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb criticar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb criticar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: cri·ti·que (3)

Francès

modifica
  • Pronúncia: /kʁiˈtik/
  • Etimologia:
[Adjectiu] Del llatí critĭcus, del grec antic κριτικός ‎(kritikós).
[Nom] Del llatí critĭca, del grec antic κριτική ‎(kritikḗ).

Adjectiu

modifica

critique inv. ‎(plural critiques)

  1. crític

critique f. ‎(plural critiques)

  1. crítica

critique m. f. ‎(plural critiques)

  1. crític (professió)

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: cri·tique (2)
  • Anagrama: citrique

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre critique