Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /kuˈku.ʎə/, occidental /kuˈku.ʎa/
  • Rimes: -uʎa
  • Etimologia: Del llatí cuculla ‎(«caputxa»), segle XVII. Doblet del patrimonial cogulla.

NomModifica

cuculla f. ‎(plural cuculles)

  1. Torre acabada en forma de pinacle.
  2. Cim agut d'una muntanya.
  3. Mocador que es posa al voltant del cap amb una punxa cap amunt.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: cu·cu·lla (3)

Vegeu tambéModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /kʊˈkʊl.la/
  • Etimologia: Del protoitàlic *kul- («cobrir»).

NomModifica

cuculla f. ‎(genitiu cucullae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu cuculla cucullae
Vocatiu cuculla cucullae
Acusatiu cucullam cucullās
Genitiu cucullae cucullārum
Datiu cucullae cucullīs
Ablatiu cucullā cucullīs
  1. caputxa, cuculla