Català
modifica

Oriental:  /də.ɫəˈta/
Occidental:  nord-occidental /de.ɫaˈta/, valencià /de.ɫaˈtaɾ/

Verb modifica

delatar trans.

  1. Donar a conèixer davant la justícia qui ha participat en un crim.
    «Però no sense que un déu ho presenciés: els jònecs delataren el lladre, i les portes cruels del lladre caigueren abatudes per la ira del déu.» (Properci, Elegies, Fundació Bernat Metge, 1946)
  2. Fer-se evident alguna cosa que no s'ha dit amb paraules.
    «Posava sobtadament al descobert la inanitat de la nostra filosofia i delatava amb mirada penetrant el clima sorneguer.» (Alexandre Galí, Filosofia a Catalunya: 1900-1936, 2004)

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: delato, delata, delatem

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: de·la·tar (3)

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: delatar