Català
modifica

Oriental:  central /dəz.rə.ku.məˈna/
balear /dəz.rə.ko.məˈna/, /dəz.rə.ku.məˈna/
Occidental:  nord-occidental /dez.re.ko.maˈna/
valencià /dez.re.ko.maˈnaɾ/, /dez.re.ko.maˈna/

Verb modifica

desrecomanar trans.

  1. No recomanar.
    «"O sigui que, com advocat, el que va fer en Pujol no era recomanable." Al contrari. Li vaig desrecomanar molt fervorosament, amb arguments imbatibles. Als quals, com va quedar clar, ningú no em va fer ni cas.» (Albert Soler, «Amb els indults, els radicals perden un argument poderós», Diari de Girona, Barcelona, jul. 2021)
    «No he trobat que fos res especial, però té certa gràcia i tampoc és per desrecomanar-lo, depèn una mica dels gustos de cadascú i de l'interès que li generi el tema.» (Xexu, Torn de nit, Llibres, i punt!, març 2012)
    «La veritat és que aprofito per desrecomanar a tothom l’utilitzar el makemytrip per reservar un viatge així, és una companyia molt poc fiable i amb la que no pots contactar si tens cap problema!» (Santi Roca Fàbrega, Última part del viatge, trekking, Kathmandú i Delhi, Pel món, mirant les estrelles, des. 2014)
    «El programa recomanarà la bona oferta d’espectacles, donarà veu a espectadors i bloggers i comptarà amb col·laboradors com el periodista geek Toni Noguera per descobrir l’últim en oci digital i Ricard Martin, periodista de Time Out, i encarregat de ‘desrecomanar’ els artefactes i fenòmens culturals més infumables.» (Redacció de Cadena Ser, A SERCat: Comencem a fer ‘Soroll’, Cadena Ser, maig 2016)
    «I, per una altra banda, de totes les formes fora de paradigma que eren objecte (en general, per desrecomanar-les) d'algun comentari de l'autor.» (Sebastià Bonet, Les gramàtiques normatives valencianes i balears del segle XX, Universitat de València, 2000, ISBN 9788437044002)

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: desrecomano, desrecomana, desrecomanem

Antònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: des·re·co·ma·nar (5)