destino

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəsˈti.nu/, occidental /desˈti.no/
• Rimes: -ino
• Anagrames: detonis, endiots

Verb

des·ti·no

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de destinar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb destinar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb destinar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /desˈti.no/, meridional /dehˈti.no/

Americà: alt /d(e)sˈti.no/, baix /dehˈti.no/

• Etimologia: De destinar.

Nom

des·ti·no m. ‎(plural destinos)

1. destí, fat
2. destinació

Verb

des·ti·no

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb destinar