dol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɔɫ/
• Rimes: -ɔl
• Etimologia: Del llatí dŏlus ‎(«dolor»), segle XIV.

Nom

dol m. ‎(plural dols)

1. Procés d'adaptació a la pèrdua d'un ésser estimat.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mourning ^(en)
• Armeni: սուգ ^(hy) ‎(sug)
• Asturià: llutu ^(ast) m.
• Belarús: жало́ба ^(be) f. ‎(jaloba)
• Castellà: luto ^(es)
• Finès: suru ^(fi)
• Francès: deuil ^(fr)
• Friülà: corot ^(fur) m.
• Gallec: loito ^(gl) m.
• Grec: πένθος ^(el) n. ‎(penthos)
• Grec antic: πένθος ^(grc) n. ‎(pénthos)
• Hongarès: gyász ^(hu)
• Italià: lutto ^(it) m.
• Kurd: şîn ^(ku)
• Polonès: żałoba ^(pl) f.
• Portuguès: luto ^(pt) m.
• Rus: плач ^(ru) m. ‎(platx)
• Ucraïnès: скорбо́та ^(uk) f. ‎(skorbota)

Verb

dol ‎(infinitiu doldre)

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de doldre.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb doldre.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot