embabucar


Català
Modifica

Oriental: /əm.bə.βuˈka/
Occidental: nord-occidental /em.ba.βuˈka/, valencià /em.ba.βuˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del prefix em-, bab-, el sufix -uc i la desinència -ar, amb arrel expressiva de balbuceig com babau entre d’altres, segle XVI.

VerbModifica

embabucar trans.

  1. (valencià) engalipar

ConjugacióModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: em·ba·bu·car (4)

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \em.ba.βuˈkaɾ\
Americà: alt /em.ba.buˈkaɾ/, baix \em.ba.βuˈkaɾ\

VerbModifica

embabucar trans. ‎(present embabuco, passat embabuqué, futur embabucaré)

  1. (antic) engalipar

DerivatsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: em·ba·bu·car (4)