endugués

Potser volíeu: endugues

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ən.duˈɣes/, occidental /en.duˈɣes/
• Rimes: -es

Verb

endugués

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb endur-se.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb endur-se.

Variants

• [1] enduiés, enduguessa, enduguera
• [2] enduiés, enduguera

Miscel·lània

• Síl·labes: en·du·gués (3)