enduiés

Potser volíeu: enduies

Català

Verb

enduiés

1. (col·loquial central) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb endur-se.
2. (col·loquial central) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb endur-se.

Variants

• [1] enduguessa, endugués, enduguera
• [2] endugués, enduguera

Miscel·lània

• Síl·labes: en·du·iés (3)