enriure's

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ənˈriw.ɾəs/, occidental /enˈriw.ɾes/
• Rimes: -iwɾes
• Etimologia: Del fals prefix pronominal en i riure's per fals tall sil·làbic de riure-se'n amb els pronoms proclítics (se’n riuen > s’enriuen).

Verb

enriure's pron.

1. (col·loquial) Riure’s, burlar-se.

   S'enreien d'aquella família perquè eren pobres.

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	enriure's			haver-se enrigut
gerundi	enrient-se			havent-se enrigut
participi	enrigut, enriguda, enriguts, enrigudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'enric	t'enrius	s'enriu	ens enriem	us enrieu	s'enriuen
				ens enreim	us enreis		bal
imperfet	m'enreia	t'enreies	s'enreia	ens enrèiem	us enrèieu	s'enreien
passat simple	m'enriguí	t'enrigueres	s'enrigué	ens enriguérem	us enriguéreu	s'enrigueren
futur	m'enriuré	t'enriuràs	s'enriurà	ens enriurem	us enriureu	s'enriuran
condicional	m'enriuria	t'enriuries	s'enriuria	ens enriuríem	us enriuríeu	s'enriurien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'enrigui	t'enriguis	s'enrigui	ens enriguem	us enrigueu	s'enriguin
	m'enriga	t'enrigues	s'enriga			s'enriguen	bal
imperfet	m'enrigués	t'enriguessis	s'enrigués	ens enriguéssim	us enriguéssiu	s'enriguessin
		t'enriguesses		ens enriguéssem	us enriguésseu	s'enriguessen
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	enriu-te	enrigui's	enriguem-nos	enrieu-vos	enriguin-se
	–		enriga's		enreis-vos	enriguen-se	bal

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... enrigut
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... enriure
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... enrigut
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... enrigut
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... enrigut
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... enrigut
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... enriure
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... enrigut
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... enrigut
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... enrigut
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'enric, s'enriu, ens enriem

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB