Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ənˈriw.ɾəs/, occidental /enˈriw.ɾes/
  • Rimes: -iwɾes
  • Etimologia: Del fals prefix pronominal en i riure's per fals tall sil·làbic de riure-se'n amb els pronoms proclítics (se’n riuen > s’enriuen).

enriure's pron.

  1. (col·loquial) Riure’s, burlar-se.
    S'enreien d'aquella família perquè eren pobres.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: m'enric, s'enriu, ens enriem

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DCVB