escolta

Potser volíeu: escoltà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkoɫ.tə/, occidental /esˈkoɫ.ta/

Informal: occidental /asˈkoɫ.ta/

• Etimologia: De escoltar, segle XIV. Calc semàntic de l’anglès scout.

Nom

escolta f. ‎(plural escoltes)

1. Acció d’escoltar.
2. Persona dedicada a escoltar l’enemic.

Traduccions

Acció d’escoltar

• Anglès: listening ^(en)
• Castellà: escucha ^(es) f.
• Francès: écoute ^(fr) f.

Nom

escolta m. f. ‎(plural escoltes)

1. Noi o noia afiliat a l'escoltisme.

Traduccions

Afiliat a l’escoltisme

• Alemany: Pfadfinder ^(de) m.
• Anglès: scout ^(en)
• Castellà: escultista ^(es)
• Francès: scout ^(fr)

Verb

escolta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de escoltar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb escoltar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·col·ta (3)
• Heterograma de 7 lletres (acelost)
• Anagrames: aclotes, aclotés, calotes, esclato, escolat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• escolta. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈkol.ta/, meridional /ehˈkol.ta/

Americà: alt /esˈkol.t(a)/, baix /ehˈkol.ta/

• Rimes: -olta

Nom

escolta f. ‎(plural escoltas)

1. escorta

Nom

escolta m. f. ‎(plural escoltas)

1. (basquetbol) escorta

Miscel·lània

• Síl·labes: es·col·ta (3)
• Heterograma de 7 lletres (acelost)

Vegeu també

• escolta. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].